Passegen per aquí

14 de setembre de 2009

Primera impressió

He trigat una bona estona a decidir què posar-me. Volia estar segura que la imatge que donaria de mi mateixa el primer dia a la Uni era exactament la imatge que jo volia donar. Finalment, després de frustrar-me per no trobar unes malles que creia que estaven netes, m'he mirat al mirall i he quedat satisfeta.

Un cop allà, el meu amic Aleix i jo estàvem profundament emocionats. Ens hem hagut de contenir per no montar un numeret. Ser allà era com un somni per tots dos, però tampoc feia falta que tothom ho sapigués.

Mirant a la gent m'he trobat exactament el que esperava: retrobaments, individus sols, riures, badalls, ulleres de pasta, tupés, i sobretot, molt d'estil (del que a mi m'agrada, es clar). Així que per primer cop a la vida no m'he sentit com una estranya, he sentit que encaixava allà (sempre amb un toc personal, per descomptat, sinó maldita la gracia)

Avui no hem conegut a ningú, però l'ambient que es respirava ens ha fet saber de seguida que érem a casa nostra. Diria que hem causat bona impressió, però fins que no fem demà la primera classe, no ho sabrem.

Com deia Oscar Wilde, "No hay una segunda oportunidad para una primera impresión" (encara que suposo que ell ho deia en anglès)

8 comentaris:

  1. Mmm... si tu ets la noia estirada de cantó de la foto, llavors la Tati és també... deixaré que ho diguis tu si vols.

    Ja hi ets, a la universitat s'aprenen moltíssimes coses. Totes elles fora de la classe. O a dins, però sense escoltar el professor. Em sembla que m'agradarà seguir com vius una experiència que jo fa tant que vaig viure. Més anys dels que m'agrada reconèixer.

    ResponElimina
  2. Ostres, la Uni, la meva assignatura pendent.... Et desitjo el millor, tot i que portes l'empenta i l'humor necessari per triomfar!! Sort :)

    ResponElimina
  3. :) fa una il·lusió enorme, oi? Per cert... què estudies???

    ResponElimina
  4. Ei! que jo també t'he reconegut! Seguirem els teus plats o posts a la bolonyesa... no en dubtis. La universitat pot ser un magnífic viatge "ple d'aventures, ple de coneixences" o també un viatge ensopit, depèn molt més de cadascú que de la uni. Et desitjo molt bones experiències. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. moltes gràcies per incloure'm amb el teus amics
    faig el mateix amb el teu blog

    una abraçada des de Reus

    ResponElimina
  6. " Ens hem hagut de contenir per no montar un numeret. "

    Però per Barcelona si que pots anar cridant pel carrer que aniràs a cert lloc, no?? XD

    Que vagi bé ^^

    ResponElimina
  7. Si que ho sóc, XeXu, si... Jo, a part d'aprendre el que s'aprèn sense escoltar els professors, també tinc ganes d'aprendre el que vaig a estudiar... Per un cop que aprenc el que realment m'interessa!! Un petó ;)

    Cris, gràcies i benvinguda! Un petó!

    Suposo que entens, Laia, la sensació "SÓC UNIVERSITÀRIA PER FI!" Ah, estic estudiant Cinema :) Un petó, maca!

    Carme, gràcies per l'empenta ;) Jo penso que he tingut una molt molt molt bona arrancada! I espero continuar ben bé així els quatre cursos! Un petonàs!

    Igualment, TeLa ;)

    Home, Alasanid, no voliem donar una primera impressió gaire xunga! Que hem d'estar 4 anys amb la mateixa gent! Ens veiem, físic ;)

    ResponElimina
  8. Hola :)
    m'ha fet gràcia llegir aquests posts, jo també em dic Aleix jeje. T'he descobert a partir del blog d'en Xexu i t'aniré tafanejant, si no et fa res.
    petons!

    ResponElimina

Vosaltres què en penseu, de tot això?