He trigat una bona estona a decidir què posar-me. Volia estar segura que la imatge que donaria de mi mateixa el primer dia a la Uni era exactament la imatge que jo volia donar. Finalment, després de frustrar-me per no trobar unes malles que creia que estaven netes, m'he mirat al mirall i he quedat satisfeta.
Un cop allà, el meu amic Aleix i jo estàvem profundament emocionats. Ens hem hagut de contenir per no montar un numeret. Ser allà era com un somni per tots dos, però tampoc feia falta que tothom ho sapigués.
Mirant a la gent m'he trobat exactament el que esperava: retrobaments, individus sols, riures, badalls, ulleres de pasta, tupés, i sobretot, molt d'estil (del que a mi m'agrada, es clar). Així que per primer cop a la vida no m'he sentit com una estranya, he sentit que encaixava allà (sempre amb un toc personal, per descomptat, sinó maldita la gracia)
Avui no hem conegut a ningú, però l'ambient que es respirava ens ha fet saber de seguida que érem a casa nostra. Diria que hem causat bona impressió, però fins que no fem demà la primera classe, no ho sabrem.
Com deia Oscar Wilde, "No hay una segunda oportunidad para una primera impresión" (encara que suposo que ell ho deia en anglès)
