Passegen per aquí

22 de setembre de 2009

La tardor

La tardor ha arribat una setmana després que jo ho fes a la Universitat. Desde sempre he manifestat el meu amor per aquesta estació, que és la meva preferida de l'any, em torno més poètica i creativa...

És una alegria que ja hagi arribat, i amb ella nous amics, noves emocions i sensacions, nous companys de jocs, més coneixements... Aquest setembre, aquesta tardor vaticina bones noves. La meva vida dóna un gir molt interessant.


Fantàstica pintura de William Turner...
Em fa pensar en la tardor.

15 de setembre de 2009

El viatge

Tinc dues hores de viatge en tren fins a la Universitat. A més, si li sumem els 20 minuts que trigo en arribar a Mataró amb la moto (on agafo el tren) i els 15 minuts de l'estació a l'ESCAC.

Avui el viatge d'anada ha sigut molt més tranquil que no pas ahir. L'il·lusió continuava essent-hi, però l'emoció ja no ens feia venir ganes de cridar. Hem decidit acurtar els viatges i fer el transbord a Arc de Triomf en comptes de Plaça Catalunya. També hem descobert que els trens en direcció Manresa passen per Terrassa.

Un cop arribats a la que serà la nostra ciutat durant quatre anys hem seguit a un grup d'estudiants que portaven la mateixa motxilla que nosaltres, la que ens donaven el dia de la matrícula. Feia fred, i el trajecte ha estat silenciós.

No sé en què pensava l'Aleix, però jo no deixava de donar voltes a tot el que em passava pel cap: "Farem amics? Quant trigarem a trobar pis? Estaran bé les classes? I els profes? Ens avorrirem? Què deuen pensar els que tenim darrere, de nosaltres?"

No em desagrada viatjar, però 2 hores i mitja (comptant moto i trajecte a peu) són odiosament excessives per al meu gust. Els viatges són per les vacances. Vull mudar-me ja!

--------------

PD: Un petit homenatge a Patrick Swayze, que ens ha deixat avui, als 57 anys, vençut pel terrible càncer diagnosticat fa pocs anys. Descansi en pau.

http://www.youtube.com/watch?v=qVNTPJKuVQg

14 de setembre de 2009

Primera impressió

He trigat una bona estona a decidir què posar-me. Volia estar segura que la imatge que donaria de mi mateixa el primer dia a la Uni era exactament la imatge que jo volia donar. Finalment, després de frustrar-me per no trobar unes malles que creia que estaven netes, m'he mirat al mirall i he quedat satisfeta.

Un cop allà, el meu amic Aleix i jo estàvem profundament emocionats. Ens hem hagut de contenir per no montar un numeret. Ser allà era com un somni per tots dos, però tampoc feia falta que tothom ho sapigués.

Mirant a la gent m'he trobat exactament el que esperava: retrobaments, individus sols, riures, badalls, ulleres de pasta, tupés, i sobretot, molt d'estil (del que a mi m'agrada, es clar). Així que per primer cop a la vida no m'he sentit com una estranya, he sentit que encaixava allà (sempre amb un toc personal, per descomptat, sinó maldita la gracia)

Avui no hem conegut a ningú, però l'ambient que es respirava ens ha fet saber de seguida que érem a casa nostra. Diria que hem causat bona impressió, però fins que no fem demà la primera classe, no ho sabrem.

Com deia Oscar Wilde, "No hay una segunda oportunidad para una primera impresión" (encara que suposo que ell ho deia en anglès)