Avui el viatge d'anada ha sigut molt més tranquil que no pas ahir. L'il·lusió continuava essent-hi, però l'emoció ja no ens feia venir ganes de cridar. Hem decidit acurtar els viatges i fer el transbord a Arc de Triomf en comptes de Plaça Catalunya. També hem descobert que els trens en direcció Manresa passen per Terrassa.
Un cop arribats a la que serà la nostra ciutat durant quatre anys hem seguit a un grup d'estudiants que portaven la mateixa motxilla que nosaltres, la que ens donaven el dia de la matrícula. Feia fred, i el trajecte ha estat silenciós.
No sé en què pensava l'Aleix, però jo no deixava de donar voltes a tot el que em passava pel cap: "Farem amics? Quant trigarem a trobar pis? Estaran bé les classes? I els profes? Ens avorrirem? Què deuen pensar els que tenim darrere, de nosaltres?"
No em desagrada viatjar, però 2 hores i mitja (comptant moto i trajecte a peu) són odiosament excessives per al meu gust. Els viatges són per les vacances. Vull mudar-me ja!
--------------PD: Un petit homenatge a Patrick Swayze, que ens ha deixat avui, als 57 anys, vençut pel terrible càncer diagnosticat fa pocs anys. Descansi en pau.
http://www.youtube.com/watch?v=qVNTPJKuVQg
